Les campanes d’Agramunt i la memòria històrica

Campanes

per Ramon Bernaus Santacreu

Església d’Agramunt i del campanar abans de l’any 1883
Església d’Agramunt i del campanar abans de l’any 1883

...

Les antigues campanes

Mossèn Joan Pons en el seu magnífic llibre sobre l’església d’Agramunt, publicat a l’abril de 1936, tres mesos abans de començar la guerra i un any i mig abans de la destrucció de les campanes, ens informa per escrit, però també de forma gràfica, que de la torre gòtica del campanar penjaven cinc campanes. Les dues més grosses eren les que estaven als finestrals de la part de ponent i donaven cap a la plaça. La més grossa era la de Nostre Senyor, coneguda per la gent com la Grossa, que pesava 19 quintars i 13 lliures (1.214 quilos) i ocupava el finestral esquerre. A la seva dreta es trobava la que s’anomenava de l’Assumpció i era coneguda per la gent com de la Verge o de la Mare de Déu i també com la Mitjana. Aquesta última portava gravada una inscripció on es llegia que havia estat fosa per Simó Faillet l’any 1602. Als finestrals de la banda de llevant penjaven dues campanes també molt antigues que eren conegudes com la Sorda i la Manca, les quals portaven gravada la data de 1687. Encara quedava una tercera campana, la més petita, que penjava al finestral més oriental dels que donen al damunt de la coberta del temple. Aquesta era coneguda com la Campana dels Perduts i també com la Garranyeu, perquè tenia un so molt agut i argentí.

Sió 514. Desembre 2006

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article