Tertúia sobre la novel·la Els crims de la mel

Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) és autor de l’excepcional recull de llegendes Muntanyes Maleïdes (1993), però ha excel·lit sobretot com a novel·lista, amb títols com La mula vella (1989), L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999), El salvatge dels Pirineus (2005), Les senyoretes de Lourdes (Premi Sant Jordi 2007), Dos taüts negres i dos de blancs (2013, premi de la Crítica, premi Crexells, premi El Setè Cel, premi Amat-Piniella i Prix Pyrénéen 2016 a la traducció francesa), Al mateix riu d’Heràclit (2018), L’any que va caure la roca (2021), La llarga migdiada de Déu (2021) i Els crims de la mel (2024).

Una novel·la basada en un crim real al Pallars

Una nit fosca de fi nals de novembre esclaten dos trets als boscos de la zona més despoblada de Catalunya. Un home cau abatut mentre el seu company aconsegueix fugir. Hores més tard, un innocent es declara culpable davant la guàrdia civil. Així comença el relat d’uns fets, basats en un crim real ocorregut al Pallars l’any 1953. Víctimes i botxins conformen dos col·lectius antagònics del tot irreconciliables: pagesos arrelats a la masia centenària contra gitanos itinerants dins de fràgils tartanes, delerosos cada dia d’horitzons nous.

Després de l’èxit de Dos taüts negres i dos de de blancs, Pep Coll recrea de nou una història plena d’intriga, on es qüestiona la màxima que diu “la veritat us farà lliures”.