Agramunt: Centre comarcal històric de les Terres de Ponent

Història

per Ramon Bernaus Santacreu

Agramont
Agramont

Des de l’època medieval fins al segle XIX la vila d’Agramunt ha estat sempre un centre important des del punt de vista econòmic, social i polític de la Catalunya interior. La seva capitalitat comarcal i supracomarcal va ser indiscutible fins a la Nova Planta (vegueria). Amb la centralització administrativa dels borbons va començar a quedar en un segon pla, però encara va mantenir la seva capitalitat comarcal (alcaldia major). El nou estat liberal de model jacobí francès que arraconava l’antic règim, encara fou més centralista i uniformador, i llavors Agramunt va perdre definitivament la seva capitalitat comarcal ja que no va aconseguir ser cap de partit judicial. Al segle XX, amb la recuperació del govern autònom a Catalunya, Agramunt tampoc va aconseguir que se li reconegués una comarca pròpia, tot i ser el centre indiscutible de la Ribera del Sió. Passem a veure de forma més ampliada aquestes afirmacions.

 Agramunt dins del comtat d’Urgell (segles XI-XV)

L’origen històric documentat de la vila d’Agramunt cal cercar-lo cap a l’any 1051 quan el comte Ermengol III d’Urgell eixamplava els seus territoris cap a la plana. En aquesta data conquereix als musulmans el castell d’Agramunt i el lliurà en feu en forma de carlania a Pere Miró de Ponts, a canvi de la quarta part dels delmes i la meitat de les primícies. El castell i la vila d’Agramunt van quedar des d’un bon començament sota l’alt domini directe dels comtes d’Urgell, que sovint venien a fer-hi estada i la convertien així en una de les poblacions més importants del comtat i durant moltes temporades com la capital de fet, segons alguns autors.

...

Sió 501. Novembre 2005

 Agramunt cap de vegueria (segles XIV-XVIII)

A partir del segle XIV, en temps del rei Jaume II, és quan el poder del monarca s’afermava, es van creant les vegueries i es consolida la figura del veguer com a oficial de districte amb plena representació del rei. Aquestes coincidien amb els radis d’influència socio-econòmica de la població que n’exercia la capitalitat. Des d’aquestes capitals també es van comtes i els altres barons locals i les característiques pròpies del territori.

...

Sió 501. Novembre 2005

Sió 502. Desembre 2005

 

 Agramunt, alcaldia major del corregiment de Cervera (1716-1833)

 

La divisió administrativa de Catalunya en quinze vegueries i vuit sotsvegueries que datava del segle XIV, es va mantenir amb molt poques variants fins al Decret de Nova Planta (1716), després de la desfeta de la Guerra de Successió. Les vegueries i les sots-vegueries es van reagrupar en un total de dotze corregiments i nou alcaldies majors dependents dels anteriors

...

Sió 502. Desembre 2005

 

 La província i el partit judicial. Intent fallit de mantenir la capitalitat

 

S’inicia el segle XIX i continua a Catalunya la divisió administrativa borbònica en 12  corregiments, 8 alcaldies majors i el districte especial de la Vall d’Aran. Agramunt continua com alcaldia major i per tant com a capital comarcal.

...

Sió 502. Desembre 2005

Sió 503. Gener 2006

 La comarcalització

 

De forma paral·lela a la divisió administrativa de l’estat en províncies i partits judicials, que per primer cop en la història trossejava el Principat en quatre províncies i en els partits judicials sense seguir cap tradició històrica; amb la Renaixença torna a aparèixer el fet comarcal i la necessitat de comarcalització de Catalunya per un millor govern i administració del país de forma més racional i propera a la gent. És un retorn utòpic i romàntic a la vegueria que durant cinc-cents anys havia servit per administrar la Catalunya sobirana.

...

Sió 503. Gener 2006

Sió 504. Febrer 2006

 

 Agramunt dintre l’actual divisió comarcal

 

La mitificació que es va fer de la divisió comarcal de Catalunya aprovada per la Generalitat en temps de la 2ª República i la dificultat de desencaixar les peces (els municipis) del trencaclosques que tant havia costat de lligar, sense provocar una gran trencadissa, va fer que la Llei d’Organització Comarcal de Catalunya de 1987 deixés les coses tal i com estaven, i en tot cas fent petites remodelacions, sempre per voluntat expressa dels municipis interessats.

...

Sió 504. Febrer 2006

 

 Cap a una nova comarcalització?

 

Ara que sembla que tornem a encetar una nova època de remodelacions i canvis comarcals, pensem que és important fer un petit recull dels estudis més recents que avalarien la possibilitat i conveniència de crear oficialment una nova comarca que tingués com a centre Agramunt.

...

Sió 504. Febrer 2006

Sió 505. Març 2006

 

 Algunes reflexions finals

Sió 505. Març 2006

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article