Editorial

Fa pocs dies s’ha fet pública la mort de Josep Maria Triginer, agramuntí que, com tants altres joves del municipi, va marxar a estudiar fora vila. En el seu cas, es va formar a Terrassa, on va cursar peritatge industrial i s’especialitzà en mecànica.

És durant aquesta època quan entra a formar part de les Joventuts Socialistes de Catalunya, una decisió presa en plena clandestinitat, quan comprometre’s políticament significava assumir riscos personals i professionals. En aquells anys foscos, Triginer va contribuir de manera decisiva a la reconstrucció del PSOE i de la UGT a Catalunya, dotant-los d’estructura, continuïtat i arrelament social.

Amb l’arribada de la democràcia, va assumir responsabilitats institucionals de primer ordre. Com a diputat el 1977, va participar en les converses amb el president Tarradellas que van permetre el restabliment de la Generalitat Provisional, un acte de gran transcendència política i simbòlica. Posteriorment, el seu paper en la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya i en la redacció de l’avantprojecte de l’Estatut de Sau confirma la seva implicació directa en els fonaments de l’autogovern català.

Entre 1982 i 1986 va assumir la presidència de la Comissió d’Indústria i Obres Públiques, des d’on va intervenir en alguns dels debats clau d’un període de moltes transformacions Més endavant, a les eleccions generals de 1989, fou elegit senador per la província de Barcelona, un càrrec que va exercir fins al 1993. En una etapa posterior de la seva trajectòria pública, va formar part del consell de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, contribuint també des d’aquest àmbit al servei del país.

El 1985 publica La disconformidad del cambio, unassaig polític iideològic en què Josep Maria Triginer ofereix una mirada crítica sobre la Transició democràtica espanyola. Tot i reconèixer els avenços assolits, l’autor qüestiona les renúncies i els límits d’un procés que, al seu entendre, va deixar sense resoldre transformacions polítiques i socials de fons.

Segurament molts agramuntins, especialment els més joves, desconeixien la figura de Triginer, però és necessari recordar-la i reivindicar-la. En una entrevista publicada a Sió l’any 1977, se’l descrivia com un jove introvertit, seriós i reflexiu: una persona que pensava més del que parlava i que destacava més com a organitzador que no pas com a polític.

Recordar-lo avui és evocar una manera d’entendre la política que pot semblar gairebé anacrònica, però que continua essent imprescindible: la del compromís sense estridències, la del diàleg perseverant i la d’una tasca callada que, amb el pas del temps, acaba deixant una empremta fonda.