Editorial

  Un dels èxits del primer ajuntament democràtic va ser la creació del Museu Municipal situat al soterrani de l’edifici del Mercat. Es va inaugurar el 7 de setembre de 1980 durant la setmana de la Festa Major i l’èxit va ser tal que el cap de setmana següent es va tornar a obrir al públic, tot i que no s’havia previst en principi, perquè molta gent no l’havia pogut veure.

  No només la legislatura d’aquell consistori anà acompanyada de l’entusiasme, sinó també la manera com va produir-se la creació de l’esmentat museu. Els regidors d’Independents per un Poble Nou, encapçalats per Josep Bertran, van empènyer la idea de buscar un espai on acollir material que valgués la pena de conservar i exposar. Els van ajudar companys que havien recolzat la candidatura a les eleccions i també altres agramuntins. Tots van furgar a les golfes, coberts i indrets de mal endreç i van aportar materials diversos, principalment relacionats amb la pagesia i l’estil de vida de temps pretèrits: claus de portes, panys i forrellats,eines de pagès,guarniments d’animals,jous,tenalles i tupins,eines de baster, pedres provinents d’estàtues de l’església,etc. L’arreplec variat fou un èxit i en poc temps es va omplir amb material cedit o donat a l’Ajuntament que va fer-ne un inventari detallat de qui l’aportava.

  Durant un grapat d’anys el museu etnològic de la vila fou, a més, l’indret on es feien exposicions temporals, la majoria relacionades amb la vila i la comarca: el patrimoni arqueològic de la Ribera del Sió, imatges antigues d’Agramunt, creacions plàstiques de Guillem Viladot, portades de Sió, programes de pel·lícules de cine, etc.

  El museu s’obria els caps de setmana gràcies a la col·laboració altruista de Sisco Domingo fins que ell ens va faltar. Amb el pas dels anys s’hi van deixar de fer exposicions puntuals, de manera que l’activitat s’esllanguí, alhora que sorgiren a la vila altres museus: l’Espai Guinovart, Lo Pardal i el museu dels Torrons i la Xocolata.

  En l’anterior alcaldia es desmantellà el Museu Municipal i, llevat d’algunes pedres, la major part del material es traslladà en dependències municipals del polígon. Temps després aquest material es traslladà de nou a unes altres dependències on resta guardat.Entretant, el soterrani del Mercat ha esdevingut un dipòsit de mals endreços.

  Fora bo que el consistori es plantegi retornar a la vida el museu etnogràfic. Potser en un espai nou que pugui encabir més material i que a la vegada serveixi per fer-hi exposicions temporals com temps enrere, ja que costa trobar un lloc adient on fer-les. Segur que la solució no és fàcil, però cal treballar-hi de veritat i fixar uns terminis perquè l’espera no sigui eterna.

^{Sió 733. Març 2025}