Editorial

Seguretat és tenir la certesa de gaudir de llibertat i dels nostres drets amb normalitat: el dret a l’alimentació, el dret a l’habitatge, el dret a la no discriminació per cap raó, de la lliure opinió, els drets dels infants i de la gent gran, etc. Atenent les lleis dels homes, les persones tenim dret a viure amb seguretat. El dret a tenir la garantia que no ens entraran a casa a robar, que no se’ns agredirà sota cap pretext, a estar segurs que ningú no vulneri els nostres drets.

La vida al poble porta intrínsecament una percepció de seguretat. Fa poc més d’un parell o tres de dècades, els agramuntins vivíem amb les portes de les cases obertes. Una sensació de comunitat molt forta feien aflorar unes connexions personals molt importants. Anar a casa dels veïns sense necessitat de tocar el timbre era un pràctica ben habitual entre els vilatans. Si el pastisser repartia el pa, ens el deixava penjat a la porta; si el veí venia de l’hort, et deixava les tomates al llindar de la finestra. I ja podien passar hores que ningú no les tocava. La confiança en l’altre era el bé més preuat. Ara, tot això ha canviat. Ens hem tancat a casa, instal·lat alarmes i col·locat la porta blindada més segura del mercat. Fins i tot el Sió et pot desaparèixer si sobresurt una mica de la bústia.

Aquest començament d’any hem estat notícia als mitjans de comunicació després de la darrera onada de robatoris. Alguns agramuntins han estat les víctimes de diverses sostraccions a les seves llars, des d’objectes personals, diners, un parell de motocicletes i, fins i tot, eines d’un edifici en obres. Aquest fet ha obligat a l’Ajuntament d’Agramunt a convocar una junta de seguretat urgent per tractar el tema. Sembla ser que a última hora s’han pogut recuperar les motocicletes. A partir d’ara s’intensificarà la vigilància i els Mossos d’Esquadra oferiran xerrades de prevenció de robatoris a domicilis.

Fa de mal dir perquè passa això. És cert que arreu hi ha els “pispes” de sempre, però sembla que la tendència ha anat canviant. Cada vegada més robatoris i més seguits. Els delinqüents se senten impunes davant la llei, sabedors que ben aviat tornaran al carrer i reincidiran. La confiança en el sistema judicial ha minvat en la població. Malaventurat al qui li prenguin el mòbil perquè el periple de visites al jutjat serà esgotador. Sigui com sigui, ens haurem d’acostumar a donar dos toms a la clau abans de sortir de casa.

^{Sió 732. Febrer 2025}