Ahir el dia va néixer clar, transparent. Una brisa imperceptible gronxava amb delicadesa les fulles de pinassa del pi bord del jardí, mentre els esquirols s’empaitaven saltant d’una branca a l’altra. Una merla blava, que no em coneixia, em mirava de reüll mentre escodrinyava la gespa de sota el pi, pressentint que alguns escarabats, cucs o mosquits de potes llargues hi reposarien distrets; després hi va enfonsar el bec, una vegada, dues, tres, i tot seguit va alçar el cap.

…

^{Sió 734. Abril 2025}