Abans de la caiguda del darrer bastió càtar a Occitània, Montsegur, l’any 1244, els càtars havien penetrat a Catalunya, aposentant-se en poblacions del bisbat d’Urgell.

Hem trobat pocs documents que testimoni en l’existència d’una comunitat càtar a la vila d’Agramunt, i, encara, d’existir suposem que seria molt reduïda. Avui sabem que el catarisme no l’hem de reduir a una inexplicable floració religiosa exòtica a Occitània enfront a l’església ortodoxa de Roma, caduca, corrompuda i amb un clergat inculte; d’una moralitat baixa i sense coneixements evangèlics. El catarisme no va ésser un fenomen aïllat sinó expansiu per tota Europa, des dels Balcans al Canal de la Mànega, amb predilecció pels llocs d’intercanvis comercials, encara que va florir principalment al sud de l’actual França, i que s’estengué per Catalunya, País València, Mallorca i el nord muntanyenc de l’actual província d’Osca. No hem de caure en el concepte erroni d’assimilar solament el catarisme amb Occitània, sinó que ultrapassà les seves fronteres abans de la croada de Simó de Montfort i, amb més intensitat, després de la caiguda de Montsegur, l’any 1244, dirigint-se a terres italianes de Llombardia i la península Ibèrica, sobretot a Catalunya.

…

^{Sió 697. Març 2022}