Editorial

La ruta de la Vall del Sió s’estén seguint el curs del riu Sió, des del seu naixement a la Font de Gàver fins a la seva confluència amb el Segre a Balaguer, a la Noguera. Un riu de modesta quantitat d’aigua, però immens en llargada. A Agramunt passegem per la vora del Sió que ens convida a explorar els seus racons, mentre sortim per sota del Pont de Ferro, un aqüeducte que condueix les aigües del Canal d'Urgell per sobre la llera del riu, seguint per la banqueta del Canal.

D’un temps ençà el riu Sió baixa molt tèrbol i és tema de conversa entre alguns agramuntins. No en coneixem la causa amb certesa, però sí que n’hem fet alguna elucubració. Potser és degut a les nombroses granges que s'han anat construint ben a prop seu, un món tancat on els purins de porc són els protagonistes coneguts. A banda de ser un fertilitzant orgànic, aquests purins porten amb ells el pes dels problemes mediambientals, especialment quan la seva utilització esdevé excessiva, com en aquelles zones on s’ha concentrat la ramaderia intensiva.

Els purins, en la seva dualitat, són tant una ajuda com una maledicció. És cert que, com dèiem, són un bon adob per la terra utilitzats per molts agricultors. No obstant la seva olor provoca una contaminació odorífera que deixa una empremta insuportable. Però més enllà de les males olors, aquests residus s’han convertit també en un problema mediambiental de veritables calamitats, en especial quan la seva utilització en excés contamina les aigües subterrànies, especialment en aquelles comarques catalanes on la concentració ramadera és una veritable amenaça.

Sembla ser que el millor seria el tractament en plantes especialitzades com hi ha en diversos indrets. Però tenim la contradicció que ningú no les vol al seu municipi. I això es podria extrapolar a tots els residus que generem, que els voldríem lluny de casa nostra.

Alguna solució hi ha d'haver. Potser és el moment que les nostres administracions, que han tingut un paper primordial en la valorització paisatgística i turística de la nostra ribera, vetllin també per la salut del riu i de tots nosaltres. Al cap i a la fi, el riu és vida sinó és ell el que es mor.

^{Sió 740. Octubre 2025}