Editorial

L’antropòleg forense William R.Maples deia que “cap primat és un bon animal de companyia i això inclou els éssers humans. Nosaltres i els nostres cosins –els goril·les, els ximpanzés, els monos, inclosos els babuïns– formem un grup bastant poc civilitzat, enormement orgullós i independent, però al mateix temps traïdor,  cobejós, agressiu i cruel.”
El món està en guerra (si és que alguna vegada ha deixat d’estar-ho). Les capçaleres de la majoria dels mitjans de comunicació parlen del conflicte entre Rússia i Ucraïna, i de la ja eterna guerra entre Israel i Palestina. Tanmateix, n’hi ha altres que no obren cap dels telenotícies; guerres oblidades, petites, poc interessants
i perdudes en un racó d’algun altre continent. Inclús més a prop de casa nostra, la guerra del narcotràfic, de les màfies i un llarg etcètera. Els seus morts són tan reals com qualsevol altre però ens passen inadvertides, lluny del “safareig” polític entre dreta i esquerra, de les picabaralles a les xarxes socials o d’airades proclames en els parlaments.
Davant d’aquest panorama els humans no som impermeables al sofriment aliè i això ens porta a posicionar-nos, indubtablement, per uns, els altres o els de més enllà. Ens podríem perdre en possibles solucions i sortirien a relluir tot tipus d’ideologies abanderades de la pau. Greu error. Creure que, un món sense armes seria equivalent a un món sense guerres, seria ignorar que a Ruanda o a Timor es varen massacrar a cops de matxet i ganivets de cuina. No podem menystenir les inversions d’alguns bancs en la indústria de defensa, però tampoc passar de puntetes per la gran venda post soviètica d’arsenals d’armes a països del
tercer món amb fortes conflictivitats.
La gent de peu, els que paguem factures i fem càlculs per arribar a final de mes, ens veiem apel·lats per aquests debats i fins i tot amb la responsabilitat de prendre-hi partit i aportar solucions. Alguns pensarem que no participarem mai en una guerra quan només el capritxós atzar de néixer en un o altre lloc te’n
salva.
Aquest no és un editorial amable, el tema no ho és, i el lector es preguntarà què s’hi pot fer davant d’aquesta tessitura. La guerra és inherent a la condició humana, com ho és l’amor i l’odi que engendra els conflictes. Potser assimilant aquesta natura podrem entendre i acceptar. Només un humil consell, si voleu,
per al dia a dia: sigueu amables, somrigueu i ajudeu sempre que pugueu, no us farà mal i, de ben segur, no alimentarà cap guerra.

^{Sió 728. Octubre 2024}