Vaig sortir del meu cos. I ja saps que mai no he cregut en aquestes coses. Va ser com si m’haguessin estirat cap a fora d’un llit calentó en ple hivern i, quan semblava que em congelaria, rebotava sobre un matalàs de cotó fluix que m’amorosia la pell i m’embolicava en un núvol de vapor càlid. Va ser aquell dia que, mentre esperàvem l’Alsina Graells a la Fondandana, vaig caure rodó a terra sense dir ni piu, mentre
tu exclamaves un aaai!!! que va ressonar canalet del Sió avall fins a Preixens.

…

^{Sió 740. Octubre 2025}