Quan vaig complir set anys em van dir que ja tenia “ús de raó”, encara que la meva immadura capacitat de raonament era incapaç de comprendre el ple significat d’aquests tres mots junts. De tota manera, em va quedar clar que havien aparegut dues situacions noves a la meva vida relacionades amb l’efemèride: una, que era prou gran per fer la primera comunió i, l’altra, que també ho era per fer pecats. I de retruc vaig haver d’assumir que si em moria havent comès un pecat mortal (encara que només fos un de sol) i no m’havia confessat, anava de patac a l’infern (per sempre més, per tota l’eternitat, sense poder sortir-ne mai). Vaig patir el primer gran sostrac de la meva curta existència.

^{Sió 730. Desembre 2024}