El seu oncle ens prepararia un àpat especial al costat del castanyer que hi havia plantat a
instàncies d’ella, més prim que una mangala i sense alçar un metre de terra. El plançó creixeria al ritme del nostre amor. Era el nostre arbre. El dos d’octubre coincidien el meu aniversari i el dia que havíem començat a sortir junts, feia set mesos.

Torno al bar del seu oncle al cap de quaranta anys. M’assec i mentre espero que el cambrer m’atengui truco a la meva dona pel mòbil i li dic que no trigaré gaire. Afanya’t, em respon, tot és a punt, els convidats arribaran aviat.

^{Sió 729. Novembre 2024}