El refrany que dona títol a l’escrit l’havia sentit de ben petit; encara que llavors els carnavals s’havien perdut i en  pocs llocs de les nostres terres se celebraven. La dictadura del General havia imposat molts tocs de queda. Sabíem que el carnaval havia estat un temps de disbauxa esbojarrada que precedia la Quaresma farcida de penitència, dejunis i abstinències. Els de la meva edat encara vam viure aquelles quaresmes plenes d’actes religiosos i de feligresos que assistíem a l’església per confessar-nos i pregar per les nostres ànimes pecadores. Ora pro nobis!
Tanmateix, amb la mort del dictador i la subsegüent arribada de la democràcia, les coses van canviar.

…

^{Sió 745. Març 2026}