Començat el curs, va aparèixer a l’internat un capellà que no coneixíem. No superava de gaire la cinquantena, pell bruna, complexió atlètica, aspecte de bona persona. Era el pare Miquel. De vocació tardana, abans havia estudiat filosofia, havia jugat a la segona divisió de futbol i, només cantar missa, se n’havia anat de missioner al cor de l’Àfrica, d’on no s’havia mogut fins ara. Els seus superiors li havien manat, ben a contracor d’ell, de tornar a  Barcelona una temporada, tan curta com seria possible, per treure l’entrellat a una malaltia que li revenia de tant en tant, encara que a primer cop d’ull feia la impressió de gaudir de bona salut.

^{Sió 743.Gener 2026}