De dos mesos ençà, cada dia a mig matí, l’home entrava en aquell bar. Era l’hora en què metges i metgesses de l’hospital hi esmorzaven en grupets de tres o quatre; ell s’asseia en una taula a prop d’ells, feia veure que llegia el diari, però el seu objectiu era captar-ne les converses i prendre notes del que sentia, dissimulant que desentrellava els mots encreuats del periòdic.

—Estic capficada per un avi que hauríem d’operar d’urgència —deia una doctora jove a una  altra—. Té una apendicitis aguda, ho sé del cert, però en Roures no sembla veure-ho d’aquesta manera.

—Au va, nena. Què dius ara? Acaba’t el xuixo i fes que preparin el quiròfan.

… 

^{Sió 741. Novembre 2025}